Els límits de
la Terra
Un viatge als recursos, impacte, polítiques i fronteres del planeta.
Fem una videotrucada, demanem respostes a la intel·ligència artificial o encenem la calefacció. Tenim cada cop més connexió amb un món que sembla invisible, però que, en realitat, depèn d'una enorme base material.
Són milions de litres d'aigua, gigawatts d'energia, desenes de minerals extrets de la terra i grans infraestructures físiques. I cap innovació pot esquivar aquesta realitat física: vivim en un planeta amb límits.
Mentrestant, la disputa pel control d’aquests recursos transforma l’economia mundial, redefineix les relacions de poder i alimenta noves tensions geopolítiques. Com podem sostenir un model que necessita créixer constantment en un planeta que no disposa de recursos infinits? I, sobretot, com aprenem a viure dins els límits de la Terra sense deixar ningú enrere?
Si seguim el rastre d'allò que consumim cada dia, entendrem la veritable història.
Sense moure'ns de casa, la pau i el confort de les nostres llars se sostenen sobre una xarxa global immensa i gairebé invisible: cada petit gest quotidià ens connecta amb territoris, persones i ecosistemes d'arreu. Però aquesta xarxa és finita.
Qualsevol element natural esdevé un “recurs” quan decidim fer-ne ús, la qual cosa ja en pressuposa un límit i una escassetat.
Consumim materials i contaminem més ràpidament que els cicles regeneratius de la Terra poden suportar, posant en perill els cicles biogeoquímics dels quals depèn la vida humana.
"Ens cal una nova consciència individual i col·lectiva amb la condició material limitada del nostre planeta, que n'hi hem de dir Terra en comptes de Món. El problema últim de la nostra civilització és assumir les condicions del territori, els límits dels recursos naturals, la realitat material de la Terra."
Ignasi Gozalo Salellas
Professor dels Estudis de Comunicació (UOC), investigador del grup MUSSOL (UOC-TRÀNSIC)
L'energia que consumim ha viatjat milers de quilòmetres, creuant mars, infraestructures i fronteres.
Només l'any 2020, el comerç mundial va moure més de 9.400 milions de tones de matèries primeres, com combustibles fòssils i minerals, d'una punta a l'altra del planeta.
Però aquestes distàncies no parlen només de geografia: també reflecteixen relacions de poder i desigualtats en el control dels recursos. El nostre model de consum es basa en intercanvis ecològics desiguals: mentre el Nord global concentra una part important de la riquesa mundial, bona part dels costos ambientals de l’extracció i la producció recauen sobre els països del Sud global. Així, les xarxes del comerç internacional no només distribueixen recursos, sinó que també permeten desplaçar els impactes ambientals cap als territoris que els produeixen.
Les dades ho posen de manifest: l’Àfrica i l’Amèrica Llatina pateixen una gran part de la pèrdua de biodiversitat associada a les exportacions, però obtenen una proporció molt petita de la riquesa que aquestes generen. A l'altre extrem de la balança, Europa i l'Amèrica del Nord acumulen gairebé la meitat de la riquesa econòmica mundial, tot i patir menys d'un 10% dels danys ambientals —com l'estrès hídric o la pèrdua de biodiversitat— dins del seu propi territori.
D’on venen les matèries primeres que fem servir cada dia? I quants quilòmetres recorren abans d’arribar fins a nosaltres?
Els quilòmetres que recorren els recursos, de l'origen a una llar de Barcelona...
Rússia
3.000 km
Petroli i gas natural
Un dels grans exportadors mundials de recursos fòssils (petroli i gas), clau per al subministrament energètic de la cadena de valor europea.
L'Aràbia Saudita
4.500 km
Hidrocarburs
Destaca com un dels principals exportadors mundials de petroli, amb unes dades d'exportació de 8,4 tones per càpita.
Els Estats Units
6.000 km
Gas liquat
Amèrica del Nord ha passat de dependre d'importacions a esdevenir un proveïdor net de combustibles fòssils al mercat global (principalment petroli i gas liquat). La petjada ecològica per càpita gairebé és el triple de la mitjana mundial.
El Brasil
8.500 km
Ferro
En extraccions massives de mineral de ferro, el país obté 4.800 milions de tones de materials l'any, la qual cosa fa que lideri l'exportació global de minerals de ferro indispensables per al sector de la construcció i les infraestructures.
La Xina
9.000 km
Terres rares
És el gegant mundial de l'extracció (31.300 milions de tones) i centralitza el processament de terres rares i minerals per a tecnologies netes, com aerogeneradors o bateries. També és el punt amb més impacte per a la salut per emissions industrials de partícules fines.
Indonèsia
12.000 km
Níquel i coure
És un dels grans exportadors de minerals, un dels pocs països on els residus de la mineria de coure i níquel encara s'aboquen directament al mar o a rius, fet que genera una alta toxicitat hídrica.
Austràlia
15.000 km
Carbó i ferro
Extracció de 99 tones per càpita (principalment ferro i carbó), essencialment destinades a alimentar la cadena de producció global.
"Com en onades tecnològiques anteriors, continuem sent absolutament dependents dels recursos materials. Hem convertit els recursos naturals en objecte de tensions geopolítiques, afavorint un intercanvi desigual en què les economies productores en perden el control. La competència ja no és només per captar i transformar recursos crítics, sinó també per dominar-ne la logística i les rutes marítimes."
Josep Lladós-Masllorens
Professor dels Estudis d'Economia i Empresa (UOC), investigador del grup Digital Business (UOC-DIGIT)
Mirem ara el mòbil
Sovint pensem que la tecnologia ens ajudarà a escapar dels límits de la Terra. Però la innovació té un metabolisme hiperextractiu i tòxic.
Una història darrere de cada dispostiu
Cada capa del dispositiu explica una història: els minerals extrets de la terra, el treball humà a les fàbriques, els vaixells que recorren milers de quilòmetres per transportar-los, i l'energia dels centres de dades que fa possible cada cerca, cada fotografia i cada missatge.
El digital també té un cost material.
Quin és el cost d'una bateria?
La bateria del mòbil, per funcionar de manera eficient, requereix una combinació impressionant de materials i minerals: cadmi, liti, cobalt, manganès, antimoni, coure, grafit, níquel, plom, vanadi, alumini, ferro, crom, zinc, indi, molibdè, neodimi, plata i titani.
Un sol dispositiu, desenes de materials
Per construir i equipar els servidors dels centres de dades s'utilitzen els materials següents: coure, silici, liti, alumini, ferro, níquel, zinc, terres rares (com el praseodimi, el neodimi i el disprosi), bismut, bari, plata, platí, or, beril·li, gal·li, arsènic, crom, manganès, estany, antimoni i tàntal.
I l'impacte de la IA?
Un centre de dades d'IA típic necessita tanta electricitat com 100.000 llars. A escala global, s'estima que aquestes instal·lacions assoleixen un consum de 945 terawatts per hora (TWh) anuals.
Els servidors generen una calor extrema i necessiten refrigeració constant. L'any 2025 els centres de dades van consumir 4,5 bilions de litres d'aigua, que equival a omplir prop d'1,8 milions de piscines olímpiques.
"Un mòbil fa la volta al món diverses vegades abans d'arribar a les nostres mans: les matèries primeres, els xips i els components passen per diferents països fins a l'assemblatge final. Aquesta cadena global genera dependències estratègiques, tensions entre potències i punts crítics en les rutes comercials. I, al final de la seva vida útil, molts mòbils acaben com a residus electrònics en països com Ghana i l'Índia, on es reciclen en condicions precàries, exposant treballadors i infants a fums tòxics."
Zora Kovacic
Professora dels Estudis d'Economia i Empresa (UOC), investigadora del grup TURBA Lab (UOC-TRÀNSIC)
Si continuem estirant el fil veurem que, més enllà dels recursos materials, hi ha territoris i persones.
Arribats a aquest punt, la pregunta deixa de ser "d'on ve el que consumim" per convertir-se en "qui ho fa possible i qui n'assumeix el cost". En el fons, parlar dels límits de la Terra és parlar de nosaltres i de com ens relacionem els uns amb els altres.
Darrere del nostre model de consum hi ha una paradoxa: les persones que treballen per obtenir els recursos que sostenen l'economia mundial sovint són les que menys es beneficien de la riquesa que generen.
Aquest desequilibri també es reflecteix en els territoris d'on provenen els recursos. La demanda de matèries primeres transforma les economies locals i augmenta la pressió sobre els ecosistemes i les comunitats que hi viuen. Quan l'extracció afecta l'accés a l'aigua, la terra o altres recursos essencials, les tensions poden anar més enllà de l'impacte ambiental i convertir-se en conflictes socials.
"Parlar de 'recursos' genera inevitablement preguntes fonamentals: qui en té la propietat, qui en pot fer ús i qui pren aquestes decisions? Sota quins principis establim les normes per limitar-ne l'acumulació? I, sobretot, com esmorteïm els impactes d'aquesta explotació? En el fons, quan convertim la natura en un recurs, estem parlant sempre de relacions de poder i de drets."
Núria Franco-Guillén
Professora dels Estudis de Dret i Ciència Política (UOC), investigadora del grup TURBA Lab (UOC-TRÀNSIC)
Però, què passa quan part d'aquest poder de decisió s'automatitza?
La transició digital no només té un enorme cost biofísic en forma de minerals i energia, sinó que comporta cedir cada cop més decisions a sistemes tecnològics i d'intel·ligència artificial. Els algorismes reprodueixen biaixos socials, racials i de gènere sense cap rendició de comptes.
Delegar la gestió de recursos bàsics a sistemes automatitzats planteja reptes importants per a la societat. Sovint donem per fet que, com que es basen en dades i càlculs matemàtics, els sistemes automatitzats prenen decisions objectives i infal·libles. Però les dades no parlen per si soles: darrere de cada algorisme hi ha criteris, prioritats i decisions humans que responen a determinats interessos i que condicionen els resultats.
Per entendre fins a quin punt l'aparent objectivitat digital pot xocar amb la complexitat humana, participa en el següent dilema interactiu per descobrir què s'amaga darrere de les decisions automatitzades.
"Cal ressituar la política i l'ètica al centre. La forma com prenem decisions, les maneres que tenim de retre comptes i de considerar la justícia a escala global, repercuteixen en els impactes derivats de les igualtats i les desigualtats, tant econòmiques com mediambientals."
Núria Franco-Guillén
Professora dels Estudis de Dret i Ciència Política (UOC), investigadora del grup TURBA Lab (UOC-TRÀNSIC)
I si comencem per canviar com en parlem?
Més que parlar de límits com a restriccions, podem veure'ls com una invitació a trobar l'equilibri. La tecnologia i el coneixement digital continuen sent eines indispensables per entendre i millorar el món. El repte és que deixin de ser motors d'una expansió econòmica il·limitada i posar-los al servei de decisions polítiques i ètiques que ens permetin habitar la Terra d'una manera diferent.
Sostenibilitat
Equilibri
Deixem enrere la sostenibilitat (la il·lusió que podem tenir-ho tot alhora) i parlem d'equilibri (entre creixement i recuperació biofísica, entre humanitat i planeta).
Solucions
Compromís
Deixem enrere les solucions per parlar de compromís: assumim que s'han de revisar les maneres de fer i que no hi haurà solucions tecnològiques sense renúncies.
Món digital
Matèria
Deixem enrere el mite que la tecnologia ens allibera del pes del món físic. Cal parlar de matèria: el món digital té un cos molt real. Darrere de cada pantalla, clic o avenç tecnològic, hi ha una extracció massiva de minerals i recursos físics que s'esgoten.
Progrés
Benestar
Deixem enrere la idea de progrés com a creixement constant per posar el benestar al centre: no es tracta només de créixer i innovar, sinó de decidir com distribuïm els beneficis, assumim els costos i construïm, amb la tecnologia, el futur que volem.
La vida quotidiana té geografia, té fronteres i ens connecta amb relacions de poder globals.
Ni l'impacte material de la tecnologia és equilibrat, ni els sistemes digitals són neutrals. Prendre'n consciència és indispensable per avançar cap al futur.
El repte és assumir que els límits de la Terra també són una qüestió ètica: decidir què podem fer, què hauríem de fer i com aplicar el coneixement científic i la innovació tecnològica al servei d'un desenvolupament que respecti aquests límits.
Entendre els límits de la Terra no és el final del camí, sinó el primer pas per trobar un nou equilibri i habitar el planeta d'una manera més justa i compromesa. Aquest viatge a través de la base material de la tecnologia, les relacions de poder i la necessitat de respectar els límits biofísics de la Terra ha estat el tema central de la lliçó inaugural de la UOC.
El repte ara és construir un futur en què el coneixement i la innovació estiguin al servei de les persones i del planeta.
Si vols aprofundir en aquest diàleg i descobrir com la recerca ens ajuda a donar resposta a aquests grans reptes globals, et convidem a continuar explorant:
Aquí hi pots consultar les fonts i referències que hem utilitzat per elaborar aquest contingut
. Kovacic, Z., García Casañas, C., Argüelles, L., Yáñez Serrano, P., Ribera-Fumaz, R., Prause, L., & March, H. (2024). The twin green and digital transition: High-level policy or science fiction? Environment and Planning E: Nature and Space, 7(6), 2251-2278.
. Kovacic, Z., Benini, L., Jesus, A., Strand, R. and Funtowicz, S. (2021) When the unspeakable is no longer taboo: Growth without economic growth. Issues in Science and Technology, 37(4): 16-18
. The Materials Library of Stones (Phone)
Built with Shorthand